Piscina

Després de les fotos amb les Crab Apples, a correcuita he anat a casa de l'Héctor. I gràcies a Déu que la meva mare m'ha anat a buscar, que sinó hauria d'haver anat caminant uns quants quilometres. Quan he arribat a les 10.45 a l'Héctor a dures penes li havia donat temps de llevar-se i vestir-se, però com que aquest cop ell només possava la casa no hi havia cap problema. Hem esperat a la Clàudia una estona veient la televisió i quan per fi ha arribat hem procedit a escollir la roba. Sé que l'hauria de portar ja escollida, però no em va donar temps per més que per fer la primera selecció, així que a casa de l'Héctor hem fet la selecció definitiva.
Hem tingut un problema amb la càmera que la Carla em va donar, i és que el nostre amfitrió és una mica maldestre i la càmera ha caigut de dalt a baix amb la mala sort de que s'ha esquerdat una mica el plàstic protector. Tot i així hem volgut intentar-ho.
Realment, l'Héctor s'ha rigut molt de nosaltres mentre ens veia patir pel fred de ficar-nos en una piscina. Al principi no semblava molt freda, però després hem descobert que, efectivament, estava congelada. I encara sort que està coberta (tot i que no deixi d'estar a l'exterior), perquè sinó potser no ho hauríem pogut soportar.
Realment, m'ha costat saber fer funcionar una càmera tant sencilla, per la mera raó de que no m'havia llegit tres frases d'instruccions. Quan per fi l'he fet funcionar ens hem estat una estona mentre el nostre amfitrió anava a estudiar. Hem desistit de fer les fotos en el moment que he vist que entrava aigua a la càmera.
Llavors la Clàudia m'ha tornat a salvar la vida, ella en tenia una a casa i com que viu a prop me l'ha pogut donar. Aquest cop hem fet totes les fotos del carret, però el fred era insoportable, l'Héctor havia deixat d'estudiar feia estona mentre mirava l'espectacle que protagonitzàvem.
Hem acabat el més ràpid possible i hem entrat sota la duxa calenta per ordre de la mare de l'Héctor. Jo gairabé no podia ni caminar de la tensió i les rampes que tenia a les cames provocades pel fred.
Però no hem deixat de tremolar ni després de la duxa i parlant amb la Clàudia puc dir que cap de les dos ha parat de tremolar fins i tot després d'arribar a casa.
"Hay que tener narices." crec que ha estat la frase més repetida de l'Héctor avui.

Com a conclusió, ens ho hem passat genial, però la Clàudia i jo una mica més no ho expliquem d'una pulmonia. I que esperem que les fotos hagin sortit bé, perquè no en sabrem res d'elles fins el revelat.
Us deixo amb fotos del making off que s'ha dedicat a fer l'Héctor: