Avui rere la meva última visita a la psicòloga he estat parlant amb ella sobre el meu treball de recerca. Li he comentat la série de fotografies sobre la bipolaritat. M'ha demanat que no digués bipolar, així que canviarem el nom. Sé molt bé perquè m'ho ha dit. La bipolaritat no té res a veure amb el que molta gent entèn, és una malaltia i pot acabar malament.
M'ha explicat les fases de la bipolaritat, des de que la persona creu que és el pitjor de tot, amb una autoestima molt baixa, segons ella un captaire seria un bon reflexe d'aquest estat. D'aquesta forma s'hi pot passar mesos.
Després comença a pujar la seva autoestima, es torna una persona d'èxit i tot ho fa genial, és bo al llit, és bo en els negocis, és bo amb la família. Una persona que podria ser un bon exemple seria un empresari d'èxit. Al final veu que és tant bo en tot que s'acaba creient que és fins i tot un Déu.
Això és realment la malaltia psicològica de la bipolaritat. Penso que potser podria canviar la idea de la història anterior i adapatar-la per una realitat d'autèntica bipolaritat.
En un altre ordre de coses, avui també he parlat amb la Carla i quedem per aquest diumenge, falta confirmar Héctor. Li deixo un missatge a l'Héctor dient-li que el trucaré. Espero que tot surti bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada