Avui li he enviat les fotografies que cal imprimir a la meva mare. M'ha trucat dient-me que aquesta tarda les portarà. No sé ni si les haurà pogut imprimir totes o tan sols n'haurà imprès 10.
Quins nervis! No puc esperar a veure el resultat!
Acaba d'arribar la meva mare a casa, porta les fotos. El paper tamany plotter sense retallar és més gran que jo. A veure com ho faré per retallar-les per la presentació. A més, la idea de fer-ho com si fos una revista crec que no pot funcionar, ja que la qualitat del paper és massa bona (qui ho diria que una qualitat massa bona aniria malament) i no seria manejable com a revista. a veure que puc fer...
PD: Somio amb el Treball de Recerca i tot... Com es nota que estem a la recta final.
dilluns, 19 de desembre del 2011
diumenge, 18 de desembre del 2011
18-12-2011
Avui era el dia en que per fi quedava amb la Marta i el David per fer les fotos. Les últimes fotos que he fet pel Treball de Recerca. No m'ho puc ni creure.
A les 10.15 hem quedat a les portes de la finca. Com que ens les hem trobat obertes hem entrat per la llarguíssima entrada d'oliveres que duu a la casa. Un cop a dintre ha fet falta la cerca dels amos de la casa, no sigui que haguessim entrat sense permís. El propietari es trobava al seu estudi i la seva dona encara no havia arribat. Mentre els buscàvem per la mansió, han arribat la Marta i el David, en respectiu ordre.
Minuts més tard ha arribat la mestressa de la finca i ens l'ha ensenyada tota, és enorme. 4 pisos comptant les golfes i un total de 5 cases, dos per pis i una a la planta baixa, les golfes no eren una casa, però abans d'abandonar-la s'estaven arreglant per convertir-les en una casa més. Un pis més amunt (podríem dir el 5é), trobem el balcó i la consulta i el laboratori de l'antic propietari (que era dentista). Tot això abarca tot el sostre de la mansió i, a més a més, té una torre on s'hi pot pujar.
Mentre a mi m'estaven fent la visita guiada per la casa, la Marta i el David estaven xafardejant el jardí i preparant-se. Cal dir, també, que el jardí és enorme, amb un bosc de pins i palmeres i un camí de faroles, una piscina (també enorme) coberta, una casa exterior amb menjador i llar de foc, camps i més camps, una casa-estudi, jardí de gespa, un cobert pels cotxes i sense dir res del porxo de la casa. I això és només el pati del darrera. El pati del davant ve des de l'entrada fins a la casa. Des de l'entrada hi ha un camí de pedra amb oliveres als dos costats que et porta fins a la casa (l'entrada està a 8 -10 minuts caminant fins a la casa). Als costats del camí d'oliveres trobem camps. No vam mirar molt més, i fins i tot algunes coses només les vam apreciar amb un cop d'ull, però segons la senyora de la casa, hi ha un camí que et porta fins el riu, travessant bosc, un altre que porta a un regadiu... Per perdre's.
Les fotos van anar genial. La casa per si sola ja lluïa a les fotos i els models, tot i que al principi estiguessin tensos, es van relaxar i s'ho van passar genial, cosa que facilita el meu treball. Perquè després de totes les fotos que he fet puc assegurar que prefereixo la naturalitat i l'espontaneïtat en les meves fotos, que no es forcin les coses, i en ells dos es nota tot això. Ens van deixar sols a la casa, fins l'hora que volguessim. Mentre fèiem fotos ens dedicàvem a investigar, com si fossim nens petits fent d'exploradors. Taules antigues, motos, un forat al terra, finestres precioses i plenes de teranyines de més de 10 anys d'antiguitat, balcons magnifics des d'on teníem unes vistes increïbles, feien plans preguntant-se que farien si tot alló fos seu.
Vam marxar sobre la una i mitja, quan el senyor de la finca va arribar, en realitat no havíem estat sols, estàvem amb l'encarregat de manteniment, que estava fent coses pel jardí. No ens molestàvem, ell feia la seva feina, acostumat a la magnificència de la casa, i nosaltres la nostra, sorpresos per tot el que trobàvem.
Abans de marxar vam fer les últimes fotos a la porta, al costat de la carretera, eren les últimes que fèiem, però les primeres en la serie. Després vam carregar totes les maletes i motxilles al cotxe, ja que a la moto no podíem anar tant carregats i vam marxar.
Us deixo amb algunes fotos perquè us en feu una idea:
A les 10.15 hem quedat a les portes de la finca. Com que ens les hem trobat obertes hem entrat per la llarguíssima entrada d'oliveres que duu a la casa. Un cop a dintre ha fet falta la cerca dels amos de la casa, no sigui que haguessim entrat sense permís. El propietari es trobava al seu estudi i la seva dona encara no havia arribat. Mentre els buscàvem per la mansió, han arribat la Marta i el David, en respectiu ordre.
Minuts més tard ha arribat la mestressa de la finca i ens l'ha ensenyada tota, és enorme. 4 pisos comptant les golfes i un total de 5 cases, dos per pis i una a la planta baixa, les golfes no eren una casa, però abans d'abandonar-la s'estaven arreglant per convertir-les en una casa més. Un pis més amunt (podríem dir el 5é), trobem el balcó i la consulta i el laboratori de l'antic propietari (que era dentista). Tot això abarca tot el sostre de la mansió i, a més a més, té una torre on s'hi pot pujar.
Mentre a mi m'estaven fent la visita guiada per la casa, la Marta i el David estaven xafardejant el jardí i preparant-se. Cal dir, també, que el jardí és enorme, amb un bosc de pins i palmeres i un camí de faroles, una piscina (també enorme) coberta, una casa exterior amb menjador i llar de foc, camps i més camps, una casa-estudi, jardí de gespa, un cobert pels cotxes i sense dir res del porxo de la casa. I això és només el pati del darrera. El pati del davant ve des de l'entrada fins a la casa. Des de l'entrada hi ha un camí de pedra amb oliveres als dos costats que et porta fins a la casa (l'entrada està a 8 -10 minuts caminant fins a la casa). Als costats del camí d'oliveres trobem camps. No vam mirar molt més, i fins i tot algunes coses només les vam apreciar amb un cop d'ull, però segons la senyora de la casa, hi ha un camí que et porta fins el riu, travessant bosc, un altre que porta a un regadiu... Per perdre's.
Les fotos van anar genial. La casa per si sola ja lluïa a les fotos i els models, tot i que al principi estiguessin tensos, es van relaxar i s'ho van passar genial, cosa que facilita el meu treball. Perquè després de totes les fotos que he fet puc assegurar que prefereixo la naturalitat i l'espontaneïtat en les meves fotos, que no es forcin les coses, i en ells dos es nota tot això. Ens van deixar sols a la casa, fins l'hora que volguessim. Mentre fèiem fotos ens dedicàvem a investigar, com si fossim nens petits fent d'exploradors. Taules antigues, motos, un forat al terra, finestres precioses i plenes de teranyines de més de 10 anys d'antiguitat, balcons magnifics des d'on teníem unes vistes increïbles, feien plans preguntant-se que farien si tot alló fos seu.
Vam marxar sobre la una i mitja, quan el senyor de la finca va arribar, en realitat no havíem estat sols, estàvem amb l'encarregat de manteniment, que estava fent coses pel jardí. No ens molestàvem, ell feia la seva feina, acostumat a la magnificència de la casa, i nosaltres la nostra, sorpresos per tot el que trobàvem.
Abans de marxar vam fer les últimes fotos a la porta, al costat de la carretera, eren les últimes que fèiem, però les primeres en la serie. Després vam carregar totes les maletes i motxilles al cotxe, ja que a la moto no podíem anar tant carregats i vam marxar.
Us deixo amb algunes fotos perquè us en feu una idea:
Té molt mèrit pujar a una moto fent equilibris sobre els tacons.
Atac de riure.
Baixant de la torre. Massa alt i una escala de masses anys per mi.
Observant el paisatge.
L'enorme piscina!
dissabte, 17 de desembre del 2011
17-12-2011
Avui he estat parlant amb la Marta sobre la història que protagonitzarà el diumenge a la sesió de fotos. Hem estat parlant de la roba i dels preparatius. Esperem que diumenge sigui un gran dia i ens vagi genial.
divendres, 16 de desembre del 2011
16-12-2011
Genial, aquest matí se'm ha espatllat l'ordinador i moltes coses del Treball de Recerca estaven allà. Miraculosament ahir em vaig passar tota la tarda i mitja nit passant la majoria de feina al portàtil, perquè volia instal·lar un programa a l'ordinador de taula (el meu) i com que ja porta uns quants mesos funcionant malament no me'n refiava que petés al instal·lar el programa. Al final ha petat, però sense instal·lar cap programa. A més, no és que no funcioni, és que la targeta gràfica està espatllada i no detecta la pantalla, per tant, l'ordinador s'encèn però no puc treballar perquè no veig el que faig. L'últim cop que es va espatllar va ser pel mateix i es va quedar una mica tocat... potser seria hora d'acabar de copiar tot el que tinc allà dins i jubilar-lo.
Com que ahir vaig passar la feina l'únic problema que tinc és que no tinc cap programa dels que necessito al portàtil.
Aquesta tarda teníem un concert de coral i com que la Marta també fa coral amb mi hem parlat de diumenge. Es veu que tenen moltes ganes de fer les fotos.
Més tard, m'ha trucat la meva àvia per les fotos de diumenge, la mestressa de la casa haurà de marxar a les 11.45 per tant hem decidit anar més d'hora, a les 10.15 per tenir més temps.
Com que ahir vaig passar la feina l'únic problema que tinc és que no tinc cap programa dels que necessito al portàtil.
Aquesta tarda teníem un concert de coral i com que la Marta també fa coral amb mi hem parlat de diumenge. Es veu que tenen moltes ganes de fer les fotos.
Més tard, m'ha trucat la meva àvia per les fotos de diumenge, la mestressa de la casa haurà de marxar a les 11.45 per tant hem decidit anar més d'hora, a les 10.15 per tenir més temps.
dijous, 15 de desembre del 2011
15-12-2011
Avui la meva mare m'ha confirmat que em poden imprimir les fotos en qualitat. Falta pensar quines i com editar-les per dilluns.
dimecres, 14 de desembre del 2011
14-12-2011
Li envio un missatge a l'Héctor per saber si podrà quedar el dissabte per acabar les fotos. Em contesta dient que el dissabte el té complet i que li és totalment impossible. Si no pot quedar dissabte ja m'és totalment impossible quedar amb ell i la Carla perquè el diumenge vull tenir ja totes les fotos fetes i justament el diumenge quedo amb la Marta i el David.
Més tard se m'encèn una bombeta, li pregunto a la meva mare si a la seva feina em podrien imprimir les fotos en bona qualitat (treballa a Industrial Bolsera). Ho ha de preguntar, però és força probable.
Més tard se m'encèn una bombeta, li pregunto a la meva mare si a la seva feina em podrien imprimir les fotos en bona qualitat (treballa a Industrial Bolsera). Ho ha de preguntar, però és força probable.
dimarts, 13 de desembre del 2011
13-12-2011
Avui a les 5.30 de la tarda he quedat a Granollers amb la Queren. Anàvem a fer les fotos amb la Queren i el tutú. Havíem d'anar al parc del mirador, però al final no hi hem anat perquè també ha vingut la Mar, que ha sortit de rehabilitació i havia quedat amb la Queren. A més, el tutú de la Queren no m'acaba d'agradar pel tipus de foto que vull, jo busco una foto més refinada i dolça i el seu tutú és vermell i negre, molt més rock.
D'altre banda, la Marta m'ha respost que sí que poden quedar diumenge. Per fi!
D'altre banda, la Marta m'ha respost que sí que poden quedar diumenge. Per fi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)